TALLER: DIVERSITAT, INTERCULTURALITAT I AVALUACIÓ

TANCAMENT DEL BLOC

A punt de finalitzar els curs d’interins és moment de reflexionar sobre tot allò que ens han aportat les 12 sessions. Els diversos tallers i els seminaris han tingut un objectius doble: Refrescar tot allò que varem fer durant la carrera i complementar els nostres estudis amb aspectes en els que no vam aprofundir gaire. 

Tot això ho trobo força interessant, però el que més valoro d’aquest curs és que tots el temes que hem tocat, tant els que ja havíem treballat a la universitat com els nous, els hem pogut observar en una realitat pràctica en el nostre dia a dia en el centre escolar provocant que en un moment determinat tinguéssim les eines necessàries per resoldre els conflictes amb un munt de recursos i estratègies. A més a més, el fet de compartir experiències amb companys ha estat molt enriquidor ja que hem pogut veure que no només hi ha una manera de fer, sinó que cadascú utilitza els recursos que més s’adapten a l’alumnat alhora de dur a terme el procés d’ensenyament aprenentatge.

Per aquests motius no només vull agrair la  tasca de la Lourdes i en Lluis, sinó que també vull agrair el granet de sorra que ha aportat cadascun  dels alumnes del curs per tal de fer l’experiència més enriquidora. Per acabar, vull mencionar un proverbi hindú que des de el meu punt de vista té molta relació amb aquest curs i en general amb el mon de l’educació. 

"Con mis maestros he aprendido mucho; con mis colegas, más; con mis alumnos todavía más"

TALLER: DIVERSITAT, INTERCULTURALITAT I AVALUACIÓ

COAVALUACIÓ ANÍBAL-ORIOL



http://es.scribd.com/doc/51534911/coavaluacio

TREBALL EDUCACIÓ EMOCIONAL

ENTREVISTA  A MARIO ALONSO PUIG

L’entrevista realitzada per la Vanguardia a Mario Alonso Puig (48 anys), Cirurgià de professió, tracta sobre les influencies que pot tenir un pensament negatiu o un estat emocional desagradable en el nostre organisme. D’aquesta manera, un estat mental negatiu pot influenciar en el nostre sistema immunològic, destruir les neurones de la memòria i les de l’aprenentatge. També ens parla sobre quines estratègies seguir per tal de suprimir aquests estats emocionals negatius, per exemple relaxar-nos a traves de la respiració abdominal o com transformar els pensaments negatius en positius (per exemple, canviar la frase negativa per una de positiva).

L’article tracta com a tema principal la influència que tenen els pensaments negatius en el nostre organisme i les estratègies per solucionar aquests problemes. En la tasca docent, el nostre estat emocional pot influenciar en l’alumnat amb el que treballem. Com a mestres hem de ser capaços de deixar els problemes que tenim en la nostra vida quotidiana quan estem amb l’alumnat ja que si no augmenten les dificultats per dur a terme un bon procés d’ensenyament-aprenentatge.  A més, l’estat emocional del mestre influeix en l’alumnat dificultant encara més els processos cognitius.

També hem de detectar ràpidament els estats emocionals  del nostre alumnat, per tal de posar en marxa un “tractament” per tal de transformar l’estat negatiu en positiu. Estratègies hi ha moltes, només hem de trobar aquella que millor s’adapti al nen/a. 

TALLER: DIVERSITAT, INTERCULTURALITAT I AVALUACIÓ

TREBALL COOPERATIU

EQUIP BASE (HETEROGENI)

Ens varem reunir en grups de quatre en els quals cadascú havia de cercar informació sobre com actuar en cas de tenir alumnes amb TDAH a l’aula. Cada membre del grup havia d’aportar informació sobre un aspecte concret de com treballar amb aquests alumnes.

GRUPS D’EXPERTS (HOMOGENI)

En la segona fase ens havien de reunir els membres de cada grup que busquéssim informació sobre el mateix aspecte i entre tots  cercar i seleccionar la informació necessària per respondre a la pregunta que se’ns havia formulat.

EQUIPS BASE (HETEROGENI)

Un cop recopilada la informació sobre l’aspecte que ens tocava tractar, havíem de tornar al nostre grup d’inici i posar en comú la nostra informació. Tots els membres del grup han de fer el mateix amb la qual cosa, cadascú feia una aportació per tal de tenir tota la informació necessària sobre els diferents aspectes que hem de tenir en compte alhora de treballar amb alumnes amb TDAH.

"Cada membre té una doble responsabilitat:  aprendre i que aprenguin tots els membres de  l’equip fins al màxim de les seves possibilitats."

  

TALLER: DIVERSITAT, INTERCULTURALITAT I AVALUACIÓ

ORIENTACIONS PER A UN/A MESTRE/A NOVELL PER A TRACTAR ALUMNES AMB TDAH

1.Metodologia per donar classe.

1.1.Com donar classe:

- Sessions dinàmiques

-Poca duració

-Alumne amb TDAH participatiu

-Material manipulatiu

-Aprenentatges significatius

-Demanar exemples

1.2 Com explicar continguts:

- Captar el moment màxim d’atenció

-Baix nivell d’abstracció

-Prioritzar continguts

1.3.Assignació de deures/tasques:

-Llibreta personalitzada amb foto

-Tasques no repetitives de durada adequada

-Repàs dels deures

-Responsable d’apuntar els deures

2.  Com millorar el comportament del nen/a

            2.1 Supervisió constant:

                - Mirar agenda cada dia

                -Objectius a curt termini

                -Seguiment constant a casa

            2.2 Tutories individualitzades:

                -“Vetllador”

                -Tractar els problemes (ítems) d’un en un

                -Treballar l’expressió corporal

            2.3 Eines bàsiques control comportament:

  -Graella seguiment de tasques

  -Graella de comportament

  -Treballar estimul-resposta

  -Posició a l’aula

  -Dinàmiques per entendre diferents situacions

3. Orientacions davant dels comportaments del nen/a amb TDAH

            3.1  S’aixeca sovint:

                  - Fer-lo conscient de que això no ho pot fer

                  -Donar-li un càrrec cada cop que s’aixeca

            3.2 Interromp:

     - Fer-li veure que molesta a la resta

            3.3 Molesta als companys de taula:

                  -Conscienciar al grup

                  -Posar-lo amb un company/a que l’ajudi

            3.4 Per el control, crida:

                  -Contenció

                  -Canviar la situació

4. Autoestima.

            4.1 .Predisposició per part del mestre:

 -Rebre moltes tutories

- Establir reforços positius

- Aprenentatge significatiu.

- Comunicació/atenció.

      

            4.2 Proposta activitats 

       -Racó a l’aula per a ell/a

       -Treball cooperatiu, parelles o petits grups

       -Dinàmiques de grup

       -Càrrecs i responsabilitats

4.3.Punts clau millora autoestima: 

- Reforç positiu.

- Atenció

TALLER: DIVERSITAT, INTERCULTURALITAT I AVALUACIÓ

RACISME

AUTOANALISI

En el vídeo podem veure com un noi de color puja a una farola amb gran esforç per tal de recuperar  un globus que se l’hi ha penjat a una nena. Quan el recupera i li vol donar  apareix la mare espantada i s’emporta a la nena. El noi, trist per la reacció discriminatòria de la mare, marxa cap a casa amb el globus i quan entra a l’habitació hi ha molts globus penjats a la paret. El vídeo és un anunci d’una pasta de dents.

Quan vaig veure per primera vegada el vídeo la percepció que es desprèn és de rebuig pel fet de que el noi és de color. Tot i l’esforç per ajudar a la nena a recuperar el globus, la mare no l’accepta pel simple fet de que el noi que el recupera es d’altre ètnia. El jove esta força afectat per la situació en la que s’ha vist involucrat i és que, com podem veure al final del vídeo, no és una fet puntual. Crec que el vídeo és un reflex de la societat discriminatòria en la que vivim.   

CONTRAST

Quan varem posar les idees en comú, van sorgir noves reflexions que en un primer moment no havia vist, com són:

1. ·        El noi lluita per integrar-se (el fet de pujar a la farola pot simbolitzar aquest esforç per integrar-se)
2. ·        El fet de que el noi tingui molts globus penjats a la seva habitació vol dir que no és una situació puntual i per tant ens trobem davant d’una societat discriminatòria
3. ·        La nena no té cap prejudici quan el noi l’ajuda, és la mare la que no accepta el globus. La societat transmet uns valors negatius que provoquen que les noves generacions tinguin prejudicis sobre la convivència amb diferents cultures.

REDESCRIPCIÓ

En l’anunci de la pasta de dents podem observar amb claredat la discriminació que pateixen les persones per provenir d’altres cultures . Tot i l’esforç del noi per ajudar a la nena a recuperar el globus, la mare espantada no l’accepta pel fet de que el noi és de color. Aquest fet simbolitza la transmissió de valors negatius que poden influenciar en el pensament dels més joves i que per tant poden dificultar la transició cap a una societat més integradora. La gent provinent d’altres cultures lluiten per integrar-se (la farola pot esser un símbol d’aquest esforç) però situacions d’aquest tipus provoquen que se sentin rebutjats, ja que com veiem al final del vídeo no és un fet puntual, sinó que molts ciutadans rebutgen l’ajuda del noi. Des de la comunitat educativa s’ha de fer un esforç per transmetre l’acceptació de tothom, ja que la convivència de les diferents cultures resulta molt enriquidora en tots els sentits.

LA PROGRAMACIÓ COMPETENCIAL

JUGUEM DE FORMA ORIGINAL


L'enllaç que tenim a continuació conté l'Unitat Didàctica  que hem analitzat:
http://www.scribd.com/doc/49543892/UD-analisi


El següent enllaç és la graella d'anàlisi complerta:
http://www.scribd.com/doc/49544077/PAUTA-UD-analisi

DECRET 142/2007

Us adjunto aquest link per si el document penjat no es veu prou clar:
http://www.scribd.com/doc/49311519/Esquema-EF-1

MANUEL SEGURA

“La idea básica es que, para que alguien sea persona, hace falta saber pensar,tener control emocional y valores morales. Sin una de esas tres patas, la silla se cae.”

Manuel Segura, doctorat en filosofia i ciències de l’educació, va ser entrevistat pel diari la Vanguardia. Aquesta entrevista gira entorn a les diferents estratègies que hem de seguir alhora d’educar als infants i adolescents i quines característiques hem de tenir en compte sobre l’estat maduratiu en aquestes edats.

Segons Manuel Segura, per tal de formar persones, aquestes han d’adquirir 3 coses: la capacitat de saber pensar, l’ intel·ligència emocional i els valors morals. Si no tenim una de las tres potes de la “cadira”, la cadira caurà. Tenint en compte això, la comunitat educativa ha d’intervenir per tal que l’educació giri entorn d’aquests tres eixos principals.

El  desenvolupament del saber pensar (aprendre a aprendre) s’aconsegueix mitjançant el joc, la recerca d’alternatives i l’anàlisi de les  possibilitats. Penso que des de l’escola hem de potenciar l’adquisició de l’aprendre a aprendre per part dels alumnes. Els alumnes han de ser capaços d’adquirir coneixements de manera autònoma i aplicar-los en situacions complexes. El procés d’ensenyament-aprenentatge no ha de consistir només en la memorització dels continguts, sinó que s’han de buscar activitats en les quals l’alumnat hagi de reflexionar per trobar possibles solucions.

En quant al desenvolupament de les emocions, (intel·ligència emocional) el primer que han d’aprendre els alumnes és a distingir-les per després identificar el que senten i com controlar aquests sentiments. Crec que treballar l’ intel·ligència emocional amb els alumnes els hi pot servir per controlar les emocions davant de qualsevol tipus de conflicte i així ser capaços de reflexionar sobre les causes i conseqüències i quina és la manera de solucionar  el conflicte. A més, una bona formació de l’ intel·ligència emocional provoca la cohesió del grup i per tant que es redueixi el nombre d’alumnes amb problemes d’integració en el grup classe.

Per  últim, Miguel Segura recomana treballar els valors morals mitjançant els dilemes, és a dir, fent que l’alumnat s’hagi de posar en el lloc de l’altre per veure el conflicte des d’un altre punt de vista. D’aquesta manera i mitjançant el mètode Kolhberg, s’intentarà desenvolupar el raonament moral dels alumnes. Crec que la manera d’obtenir millors resultats en l’àmbit moral és amb activitats on s’hagin de posar en la pell dels altres. Així poden veure els sentiments de frustració, por, rebuig,...que provoquen algunes actituds. L’adquisició de normes i valors es fonamental per formar persones que lluitin per una societat més justa.

La tasca del mestre no ha de consistir només en fomentar l’adquisició d’aprenentatges, sinó que ha de desenvolupar l’ intel·ligència emocional i l’adquisició de normes i valors.  Una persona no és intel·ligent si no és capaç de relacionar-se amb els demés i no utilitza aquests coneixements per buscar el bé comú.

Com  a mestre d’educació física crec que els tres eixos educatius dels que hem parlat anteriorment, educació emocional, adquisició de valors morals i capacitat per aprendre a pensar, es poden treballar des d’aquesta matèria. L’educació física i l’esport en general és un reflex de la vida que es transmet a través del joc.

En el joc habitualment hi ha un guanyador i un perdedor. El tòpic “l’important és participar” és compleix i per tant hem de transmetre que alhora de jugar allò que té més valor es gaudir i aprendre amb el joc. D’aquesta manera podem controlar el sentiment de frustració quan hem perdut i gaudir sense ofendre als demés quan guanyem.

En quant a la transmissió de valors, el joc, com qualsevol esport té unes normes que s’han de complir. El fi no justifica els mitjans. D’aquesta manera es treballa el valor de complir les normes establertes. A més a traves de l’educació física es poden ensenyar altres valors, com el companyerisme, l’esforç per superar les dificultats, la tolerància o l’ integració. Valors del dia a dia que es poden treballar a traves de l’educació física amb un caràcter lúdic.

Pel que fa al saber pensar,(aprendre a aprendre) des de l’educació física es convida a buscar diferents estratègies per superar les dificultats que ens pot plantejar una activitat. Així, si tenim mancances en algunes capacitats les podem superar aplicant unes altres.

Per aquests motius penso que l’educació física es una matèria imprescindible, ja que es poden treballar els tres eixos exposats per Manuel Segura des de una vessant lúdica, cosa que facilita la interiorització del que volem transmetre.

RESOLUCIÓ DE CONFLICTES

Dinner for two

La història que se’ns narra al curtmetratge animat “dinner for two” tracta sobre la vida dels animals al bosc, en el qual hi ha una granota que es incapaç d’alimentar-se i dos llangardaixos que cacen preses amb molta facilitat.

El conflicte sorgeix quan els dos llangardaixos volen atrapar la mateixa pressa. Aquí comença una llarga baralla per quedar-se amb l’ insecte.  A l’ inici només estan implicats els dos llangardaixos però poc a poc la baralla desperta l’ interès dels demés essers vius del bosc. En aquest moment el conflicte no gira només entorn la pressa, sinó que també entra en joc l’amor propi i l’orgull de veure’s “guanyador” davant de la resta d’animals. Després d’una incansable batalla la branca on estan els llangardaixos es comença a trencar. La por de ser engolits pels cocodrils els convida a col·laborar per salvar la vida.  Finalment la granota atrapa la pressa i actua com a mediador dels llangardaixos, tot compartint el menjar amb ells. Aquest gest provoca que els llangardaixos aprenguin que el valor de compartir està per sobre de l’ individualisme.

L’origen de la baralla ve donat per un conflicte d’interessos ( Els dos llangardaixos volen la mateixa presa). El conflicte és de caire intrapersonal, ja que tots dos lluiten per superar la frustració de quedar-se sense menjar. Per tal d’aconseguir l’ insecte afronten el problema de manera competitiva i alhora agressiva, ja que lluiten per tal de quedar-se amb el “premi”.  La manera de resoldre el conflicte passa en primer lloc per avaluar  el cost del conflicte, que en aquest cas suposa ser el dinar dels cocodrils. A més a més, amb l’ajuda de la granota són capaços de compartir interessos i tots tres es reparteixen el menjar,és a dir, guanyar-guanyar.

Aquest vídeo ens pot servir per reflexionar amb l’alumnat, des de una vessant lúdica, sobre com es poden resoldre els conflictes que sovint poden sorgir a l’escola, com pot ser a l’hora del pati amb les pilotes o a l’aula amb el material. El vídeo el podem utilitzar per resoldre un conflicte ja sorgit o bé per que aquestes situacions es resolguin d’una manera més cívica en un futur. 

Casos pràctics -Del no res al conflicte-

Durant l’hora d’educació física ha sorgit un conflicte en el que estaven implicats en Joan, en Manu i en Josep. Tot a començat quan en Manu i el Josep han començat  a empenyar-se. S’ha passat del joc al conflicte, amb actituds agressives i insults. A més a més el Josep també s’ha vist implicat en el conflicte.

Davant aquesta situació, el mestre, el Pau, els ha cridat a part per esbrinar la font del conflicte. Com la situació no s’aclaria, en Pau els ha convidat a fer la “declaració amistosa d’incident”,  un full on els implicats han de posar-se d’acord en les causes, conseqüències i possibles soluciones del conflicte.  Encara que amb dificultats, el Josep i el Joan s’han posat a resoldre les seves diferències mitjançant el full d’incidents, però en Manu s’ha negat a col·laborar.

Després d’una estona, el Josep i el Joan han resolt el conflicte i s’han reincorporat a la sessió d’educació física. En Manu, incapaç d’assumir la seva part de culpa en el conflicte, s’ha quedat observant com els companys jugaven.

Autoanàlisi

La estratègia que segueix en Pau alhora de sancionar als alumnes la trobo molt positiva, ja que se’ls convida a la reflexió. D’aquesta manera els alumnes saben el perquè del seu càstig i han de treballar units per buscar una solució que satisfaci a tothom.  A més a més, penso que amb aquesta estratègia els alumnes poden interioritzar quines són les actituds positives i negatives i en un futur poden solucionar els conflictes sense la intervenció del mestre i sense que s’hagi d’arribar al càstig.

En el cas del Manu, també trobo positiva la intervenció del mestre, ja que aquest noi potser  necessita més temps per adonar-se que aquestes actuacions no són adequades. Si se li aixeca al càstig com als altres, probablement no entengui que aquest comportament no és idoni i en futurs conflictes torni a tenir una actitud desafiant.

Una altre estratègia per solucionar aquest conflicte podria ser la que aplicàvem a l’escolar on vaig treballar l’any passat. Davant de conductes negatives greus, el mestre implicat havia de redactar un full d’incidents. En aquest full s’esmentava quin era el conflicte i com s’havia desenvolupat. També es posava quina seria la sanció que haurien de complir els alumnes implicats i posteriorment s’enviava el full de sanció als familiars que havien de donar el vistiplau. Trobo que el fet d’implicar a les famílies és positiu per encaminar les conductes inadequades. La mancança d’aquesta estratègia pot ser el fet de deixar de banda la opinió dels alumnes, ja que potser no reflexionen sobre el comportament que han tingut.

Contrast

Alhora de posar les idees en grup, la majoria de nosaltres varem coincidir en que l’estratègia del mestre era positiva encara que es podia millorar resolen les petites mancances que van sortir:

1. A cicle inicial el desenvolupament del alumnes potser no seria suficient per fer una reflexió      escrita. La solució que varem trobar va ser la de realitzar la reflexió de manera oral facilitant la transmissió del missatge
2. Una altre mancança és la de deixa de banda al grup, ja que el ritme de la classe es pot veure   afectat i posar en marxa l’activitat pot suposar una pèrdua de temps i d’interès dels alumnes difícil de redreçar. Les possibles solucions per a que això no succeeixi poden ser implicar a tot el grup per a que aportin idees per resoldre el conflicte i també prenguin consciencia sobre aquelles conductes que són inadequades a l’escola. L’altre solució és continua amb la sessió i deixar pel final la resolució del conflicte, d’aquesta manera no desestabilitzarem a la resta del grup amb constant interrupcions. 

Redescripció

Tot i que l’estratègia seguida per en Pau en semblava  positiva, després de posar les idees en comú, penso que se es podria retocar la seva actuació per tal d’obtenir uns millors resultats.

Amb la declaració amistosa d’incident, es convida als alumnes a que reflexionin i per tant a trobar les causes i les conseqüències del conflicte, per aquest motiu els nens/es sabran quines són les conductes inadequades i possiblement en un futur sabran com resoldre els petits conflictes sense que sigui necessària la intervenció del mestre. A vegades, els mestres pequem d’imposar càstigs sense donar cap explicació. L’alumnat potser no sap el perquè d’aquesta sanció i tindrà dificultats per modificar la conducta conflictiva.

Per tal de millorar l’estratègia seguida per en Pau, penso que seria bo implica a la resta del grup classe per resoldre conflictes d’aquest caire. Tot i que el ritme de la sessió es veuria interromput crec que implicant a la resta del grup en la resolució del conflicte es podrien aportar idees i reflexions positives per tal de solucionar aquesta situació. A més a més tothom veuria quines actituds són negatives i com solucionar-les sense arribar al conflicte en futures situacions semblants a l’ esmentada.

D’aquesta manera a més d’implicar a la resta del grup per solucionar el conflicte no se’ls deixarà de banda amb el risc de iniciar-se altres conflictes davant de la falta d’atenció del mestre.

DINÀMICA D'AULA

Tècnica sociomètrica

El sociograma que hem realitzat ha servit per estudiar les relacions personals d’un grup de primer nivell de cicle mitjà. Per tal de saber quins són els líders i els alumnes no integrats hem realitzat les següents preguntes:

     1.Amb quin alumne t’agradaria estar a la classe per fer els deures i treballar?

     2.Quin company de classe t’agradaria tenir com amic?

     3.Amb qui no voldries estar a la classe ni ser el seu amic?

Els resultats obtinguts han estat els següents:

DINÀMICA D'AULA

Tècnica de dinàmica de grup

LA TERANYINA
Objectius	Continguts
1.Memoritzar el nom dels companys/es 2.Conèixer les aficions dels companys/es 3.Utilitzar el joc per conèixer als demés 4. Crear un ambient positiu entre els alumnes i vers la classe d’EF	1.Tècnina per afavorir el coneixement del grup i cohesionar la classe 2. Valoració del joc com a mitjà de relació i de divertiment
Disposició inicial
Tots els alumnes disposats al centre de la pista formant una gran rotllana. El joc es realitzarà a l’inici de la sessió.
Descripció
Un alumne a l’atzar rep la bola de llana i diu el  seu nom i una afició, quan acaba llança la bola de llana a qualsevol company/a sostenint la punta de la bola. Tots els alumnes repetiran el mateix procés fins que la bola de llana arribi al últim, creant d’aquesta manera una “teranyina”. Per a recollir el cabdell , es dirà el nom i l’afició del nen/a que anteriorment t’ha llançat la bola de llana fins que el cabdell torni de nou al primer alumne que la sostingut.
Materials
Cabdell de llana
Posada en comú
Al finalitzar la sessió, farem un petita reflexió sobre l’activitat:                               1.Ens ha agradat?                      2.Coneixem una mica millor als companys/es?         3.El joc era complicat?

SEGURETAT I SALUT LABORAL DEL I LA DOCENT

PLA D'EMERGÈNCIA

Activitat	Individual	Contrast grup	Contrast normativa i teoria	Redescripció
Què és el pla d’emergència?	Pla d’evacuació en cas de risc greu per  la salut		És un document que recull les actuacions que s’han de seguir davant d’una emergència, amb la finalitat de reduir la improvisació en cas que es produís qualsevol accident.	És el document on es recull les normes d’actuació en cas d’emergència per tal de no posar en perill la salut del professorat, l’alumnat i el personal no docent.
Coneixes el pla d’emergència del teu centre?	Més o menys.		El director/a del centre farà arribar a la direcció dels serveis territorials les fitxes 1, 26, 27, 28 i 29 del manual “Pla d’emergència del centre docent” degudament emplenades i tres còpies dels plànols del centre, si aquests s'han actualitzat durant el darrer any	En un claustre a l’inici de curs,  la directora informarà com ha d’actuar cadascú en cas d’emergència. A més informarà als serveis territorials del pla d’emergències del centre.
Has participat en un simulacre?	Si		Són necessaris per a provar el funcionament del pla i crear uns hàbits de comportament per afrontar una situació d’emergència sense improvisacions.	Si. Són necessaris per provar el bon funcionament del pla i per tal d’estar degudament preparats en cas d’emergència.
En cas afirmatiu, de quin tipus?	Incendi		Per a planificar l’evacuació, cal fixar-se en les característiques de cada edifici. Amb aquesta informació es determinaran els punts crítics de l’edifici, les sortides que s’han d’utilitzar i les zones de concentració dels alumnes	En cas d’incendi és important saber els punts critics de l’edifici, l’ordre d’evacuació i les sortides que s’han d’utilitzar.
Has tingut algun càrrec específic de responsabilitat?	No
Coneixes l’escola i el seu entorn? Descriu-lo breument.	Si. L’escola és un edifici antic de tres plantes. El gimnàs és un espai annex de nova construcció
Per què penses que és important conèixer l’escola i el seu entorn?	Per saber com actuar en cas d’emergència i saber quins són els espais segurs.		Conèixer l’escola i el seu entorn és imprescindible per a valorar els riscos amb què ens podem trobar i, així, respondre la primera pregunta del pla d’emergència: Què pot passar?	Si, conèixer l’escola i el seu entorn és necessari per saber el riscos que ens hi podem trobar.
Quines actuacions consideres importants conèixer per a realitzar un simulacre d’evacuació?	L’ordre d’evacuació i com ha d’actuar cadascú per sortir de manera ràpida i ordenada.		Els professors/es es reuniran amb el coordinador/a general i els coordinadors/es de planta per a preparar el simulacre, ja que és essencial la col·laboració entre el professorat i el personal no docent.	És necessari conèixer la tasca que ha de realitzar cadascú mitjançant una reunió amb els coordinadors encarregats del pla d’emergència.
Quines actuacions concretes consideres que has de realitzar amb els teus alumnes alhora d’un simulacre d’evacuació?	Actuar de manera serena però ràpida per tal de que els alumnes no es posin nerviosos i segueixin les indicacions del mestre.		Cada professor/a explicarà les instruccions que hauran de seguir els alumnes, i organitzarà l’estratègia del seu grup o classe.	El mestre a d’informar al grup classe de com s’ha d’actuar i de quina serà la tasca de cadascú en cas de produir-se una emergència.
Aspectes de millorar sobre el pla d’emergència del teu centre?	Aspectes preventius ja que les instal·lacions són antigues i també la transmissió de la informació per tal que tothom sàpiga com actuar.		Cada any caldrà revisar el pla i actualitzar-lo. No oblidem que en un centre docent hi ha canvis cada curs (noves incorporacions de personal, trasllats, etc.). Caldrà programar anualment una sèrie d’activitats per a implantar el pla	Cada any es revisarà quins són els riscos del centre per tal d’actualitzar el pla d’emergències i adaptar-lo a les noves necessitats.

RISCOS LABORALS

El meu espai de treball és el gimnàs del centre. Està situat a la dreta de l’edifici on estan la resta d’aules.  L’edifici, construït l’any 2007, és un espai força gran amb un total de 1047 m2 dels quals  420 corresponen a la pista poliesportiva per aquests motiu a part de les activitats del centre escolar (educació física i extraescolars) també s’utilitza pels entrenaments i partits de diversos clubs esportius de la ciutat. Els gimnàs està format per 6 vestidors, la pista amb graderies i dos sales per emmagatzemar el material, una que utilitza el centre i l’altre pels clubs.

Els riscos laborals associats a aquest espai de treball són els següents:

Seguretat:

El principal problema de seguretat del gimnàs és el terra no adherent dels vestuaris, ja que després de que es dutxin els alumnes queda mullat i hi ha risc de caiguda.  Una caiguda pot provocar lesions òssies.

Higiene ambiental:

Les temperatures baixes durant l’època hivernal  al gimnàs poden provocar diverses malalties de caire respiratori. A més, la manca de llum en dies ennuvolats  fa forçar la vista i com a conseqüència podem patir problemes visuals o mal de cap.

Càrrega física i càrrega vocal:

El fet de treballar en un espai força ampli (420 m2) té com a conseqüència que a vegades s’hagi d’axecar el to de veu. A causa d’això podem patir afonia.

Un altre risc laboral és la carrega de material pesat que s’ha de transportar constantment de la sala de material a la pista i a l’inrevés.  Com a conseqüència d’aquest esforç podem patir mal d’esquena, sobretot a la zona lumbar.

Factors psicosocials:

El gimnàs és un espai apartat de la resta d’aules, això sumat a la jornada laboral d’un terç provoca que passi poques hores a les zones comunes amb la resta de mestres (hores de pati, menjadors, ...) Els possibles danys derivats d’aquests fets poden ser la depressió o l’estrès per la falta de comunicació amb els companys.

Factors extralaborals:

La distància amb el centre escolar (Esparreguera - Sant Feliu de Llobregat)  fa que hi hagi dies que passo més estona al cotxe que a l’escola. Si això li sumen el trànsit pot provocar situacions d’estrès o de fatiga.