RESOLUCIÓ DE CONFLICTES

Dinner for two

La història que se’ns narra al curtmetratge animat “dinner for two” tracta sobre la vida dels animals al bosc, en el qual hi ha una granota que es incapaç d’alimentar-se i dos llangardaixos que cacen preses amb molta facilitat.

El conflicte sorgeix quan els dos llangardaixos volen atrapar la mateixa pressa. Aquí comença una llarga baralla per quedar-se amb l’ insecte.  A l’ inici només estan implicats els dos llangardaixos però poc a poc la baralla desperta l’ interès dels demés essers vius del bosc. En aquest moment el conflicte no gira només entorn la pressa, sinó que també entra en joc l’amor propi i l’orgull de veure’s “guanyador” davant de la resta d’animals. Després d’una incansable batalla la branca on estan els llangardaixos es comença a trencar. La por de ser engolits pels cocodrils els convida a col·laborar per salvar la vida.  Finalment la granota atrapa la pressa i actua com a mediador dels llangardaixos, tot compartint el menjar amb ells. Aquest gest provoca que els llangardaixos aprenguin que el valor de compartir està per sobre de l’ individualisme.

L’origen de la baralla ve donat per un conflicte d’interessos ( Els dos llangardaixos volen la mateixa presa). El conflicte és de caire intrapersonal, ja que tots dos lluiten per superar la frustració de quedar-se sense menjar. Per tal d’aconseguir l’ insecte afronten el problema de manera competitiva i alhora agressiva, ja que lluiten per tal de quedar-se amb el “premi”.  La manera de resoldre el conflicte passa en primer lloc per avaluar  el cost del conflicte, que en aquest cas suposa ser el dinar dels cocodrils. A més a més, amb l’ajuda de la granota són capaços de compartir interessos i tots tres es reparteixen el menjar,és a dir, guanyar-guanyar.

Aquest vídeo ens pot servir per reflexionar amb l’alumnat, des de una vessant lúdica, sobre com es poden resoldre els conflictes que sovint poden sorgir a l’escola, com pot ser a l’hora del pati amb les pilotes o a l’aula amb el material. El vídeo el podem utilitzar per resoldre un conflicte ja sorgit o bé per que aquestes situacions es resolguin d’una manera més cívica en un futur. 

Casos pràctics -Del no res al conflicte-

Durant l’hora d’educació física ha sorgit un conflicte en el que estaven implicats en Joan, en Manu i en Josep. Tot a començat quan en Manu i el Josep han començat  a empenyar-se. S’ha passat del joc al conflicte, amb actituds agressives i insults. A més a més el Josep també s’ha vist implicat en el conflicte.

Davant aquesta situació, el mestre, el Pau, els ha cridat a part per esbrinar la font del conflicte. Com la situació no s’aclaria, en Pau els ha convidat a fer la “declaració amistosa d’incident”,  un full on els implicats han de posar-se d’acord en les causes, conseqüències i possibles soluciones del conflicte.  Encara que amb dificultats, el Josep i el Joan s’han posat a resoldre les seves diferències mitjançant el full d’incidents, però en Manu s’ha negat a col·laborar.

Després d’una estona, el Josep i el Joan han resolt el conflicte i s’han reincorporat a la sessió d’educació física. En Manu, incapaç d’assumir la seva part de culpa en el conflicte, s’ha quedat observant com els companys jugaven.

Autoanàlisi

La estratègia que segueix en Pau alhora de sancionar als alumnes la trobo molt positiva, ja que se’ls convida a la reflexió. D’aquesta manera els alumnes saben el perquè del seu càstig i han de treballar units per buscar una solució que satisfaci a tothom.  A més a més, penso que amb aquesta estratègia els alumnes poden interioritzar quines són les actituds positives i negatives i en un futur poden solucionar els conflictes sense la intervenció del mestre i sense que s’hagi d’arribar al càstig.

En el cas del Manu, també trobo positiva la intervenció del mestre, ja que aquest noi potser  necessita més temps per adonar-se que aquestes actuacions no són adequades. Si se li aixeca al càstig com als altres, probablement no entengui que aquest comportament no és idoni i en futurs conflictes torni a tenir una actitud desafiant.

Una altre estratègia per solucionar aquest conflicte podria ser la que aplicàvem a l’escolar on vaig treballar l’any passat. Davant de conductes negatives greus, el mestre implicat havia de redactar un full d’incidents. En aquest full s’esmentava quin era el conflicte i com s’havia desenvolupat. També es posava quina seria la sanció que haurien de complir els alumnes implicats i posteriorment s’enviava el full de sanció als familiars que havien de donar el vistiplau. Trobo que el fet d’implicar a les famílies és positiu per encaminar les conductes inadequades. La mancança d’aquesta estratègia pot ser el fet de deixar de banda la opinió dels alumnes, ja que potser no reflexionen sobre el comportament que han tingut.

Contrast

Alhora de posar les idees en grup, la majoria de nosaltres varem coincidir en que l’estratègia del mestre era positiva encara que es podia millorar resolen les petites mancances que van sortir:

1. A cicle inicial el desenvolupament del alumnes potser no seria suficient per fer una reflexió      escrita. La solució que varem trobar va ser la de realitzar la reflexió de manera oral facilitant la transmissió del missatge
2. Una altre mancança és la de deixa de banda al grup, ja que el ritme de la classe es pot veure   afectat i posar en marxa l’activitat pot suposar una pèrdua de temps i d’interès dels alumnes difícil de redreçar. Les possibles solucions per a que això no succeeixi poden ser implicar a tot el grup per a que aportin idees per resoldre el conflicte i també prenguin consciencia sobre aquelles conductes que són inadequades a l’escola. L’altre solució és continua amb la sessió i deixar pel final la resolució del conflicte, d’aquesta manera no desestabilitzarem a la resta del grup amb constant interrupcions. 

Redescripció

Tot i que l’estratègia seguida per en Pau en semblava  positiva, després de posar les idees en comú, penso que se es podria retocar la seva actuació per tal d’obtenir uns millors resultats.

Amb la declaració amistosa d’incident, es convida als alumnes a que reflexionin i per tant a trobar les causes i les conseqüències del conflicte, per aquest motiu els nens/es sabran quines són les conductes inadequades i possiblement en un futur sabran com resoldre els petits conflictes sense que sigui necessària la intervenció del mestre. A vegades, els mestres pequem d’imposar càstigs sense donar cap explicació. L’alumnat potser no sap el perquè d’aquesta sanció i tindrà dificultats per modificar la conducta conflictiva.

Per tal de millorar l’estratègia seguida per en Pau, penso que seria bo implica a la resta del grup classe per resoldre conflictes d’aquest caire. Tot i que el ritme de la sessió es veuria interromput crec que implicant a la resta del grup en la resolució del conflicte es podrien aportar idees i reflexions positives per tal de solucionar aquesta situació. A més a més tothom veuria quines actituds són negatives i com solucionar-les sense arribar al conflicte en futures situacions semblants a l’ esmentada.

D’aquesta manera a més d’implicar a la resta del grup per solucionar el conflicte no se’ls deixarà de banda amb el risc de iniciar-se altres conflictes davant de la falta d’atenció del mestre.