LA PROGRAMACIÓ COMPETENCIAL

JUGUEM DE FORMA ORIGINAL


L'enllaç que tenim a continuació conté l'Unitat Didàctica  que hem analitzat:
http://www.scribd.com/doc/49543892/UD-analisi


El següent enllaç és la graella d'anàlisi complerta:
http://www.scribd.com/doc/49544077/PAUTA-UD-analisi

DECRET 142/2007

Us adjunto aquest link per si el document penjat no es veu prou clar:
http://www.scribd.com/doc/49311519/Esquema-EF-1

MANUEL SEGURA

“La idea básica es que, para que alguien sea persona, hace falta saber pensar,tener control emocional y valores morales. Sin una de esas tres patas, la silla se cae.”

Manuel Segura, doctorat en filosofia i ciències de l’educació, va ser entrevistat pel diari la Vanguardia. Aquesta entrevista gira entorn a les diferents estratègies que hem de seguir alhora d’educar als infants i adolescents i quines característiques hem de tenir en compte sobre l’estat maduratiu en aquestes edats.

Segons Manuel Segura, per tal de formar persones, aquestes han d’adquirir 3 coses: la capacitat de saber pensar, l’ intel·ligència emocional i els valors morals. Si no tenim una de las tres potes de la “cadira”, la cadira caurà. Tenint en compte això, la comunitat educativa ha d’intervenir per tal que l’educació giri entorn d’aquests tres eixos principals.

El  desenvolupament del saber pensar (aprendre a aprendre) s’aconsegueix mitjançant el joc, la recerca d’alternatives i l’anàlisi de les  possibilitats. Penso que des de l’escola hem de potenciar l’adquisició de l’aprendre a aprendre per part dels alumnes. Els alumnes han de ser capaços d’adquirir coneixements de manera autònoma i aplicar-los en situacions complexes. El procés d’ensenyament-aprenentatge no ha de consistir només en la memorització dels continguts, sinó que s’han de buscar activitats en les quals l’alumnat hagi de reflexionar per trobar possibles solucions.

En quant al desenvolupament de les emocions, (intel·ligència emocional) el primer que han d’aprendre els alumnes és a distingir-les per després identificar el que senten i com controlar aquests sentiments. Crec que treballar l’ intel·ligència emocional amb els alumnes els hi pot servir per controlar les emocions davant de qualsevol tipus de conflicte i així ser capaços de reflexionar sobre les causes i conseqüències i quina és la manera de solucionar  el conflicte. A més, una bona formació de l’ intel·ligència emocional provoca la cohesió del grup i per tant que es redueixi el nombre d’alumnes amb problemes d’integració en el grup classe.

Per  últim, Miguel Segura recomana treballar els valors morals mitjançant els dilemes, és a dir, fent que l’alumnat s’hagi de posar en el lloc de l’altre per veure el conflicte des d’un altre punt de vista. D’aquesta manera i mitjançant el mètode Kolhberg, s’intentarà desenvolupar el raonament moral dels alumnes. Crec que la manera d’obtenir millors resultats en l’àmbit moral és amb activitats on s’hagin de posar en la pell dels altres. Així poden veure els sentiments de frustració, por, rebuig,...que provoquen algunes actituds. L’adquisició de normes i valors es fonamental per formar persones que lluitin per una societat més justa.

La tasca del mestre no ha de consistir només en fomentar l’adquisició d’aprenentatges, sinó que ha de desenvolupar l’ intel·ligència emocional i l’adquisició de normes i valors.  Una persona no és intel·ligent si no és capaç de relacionar-se amb els demés i no utilitza aquests coneixements per buscar el bé comú.

Com  a mestre d’educació física crec que els tres eixos educatius dels que hem parlat anteriorment, educació emocional, adquisició de valors morals i capacitat per aprendre a pensar, es poden treballar des d’aquesta matèria. L’educació física i l’esport en general és un reflex de la vida que es transmet a través del joc.

En el joc habitualment hi ha un guanyador i un perdedor. El tòpic “l’important és participar” és compleix i per tant hem de transmetre que alhora de jugar allò que té més valor es gaudir i aprendre amb el joc. D’aquesta manera podem controlar el sentiment de frustració quan hem perdut i gaudir sense ofendre als demés quan guanyem.

En quant a la transmissió de valors, el joc, com qualsevol esport té unes normes que s’han de complir. El fi no justifica els mitjans. D’aquesta manera es treballa el valor de complir les normes establertes. A més a traves de l’educació física es poden ensenyar altres valors, com el companyerisme, l’esforç per superar les dificultats, la tolerància o l’ integració. Valors del dia a dia que es poden treballar a traves de l’educació física amb un caràcter lúdic.

Pel que fa al saber pensar,(aprendre a aprendre) des de l’educació física es convida a buscar diferents estratègies per superar les dificultats que ens pot plantejar una activitat. Així, si tenim mancances en algunes capacitats les podem superar aplicant unes altres.

Per aquests motius penso que l’educació física es una matèria imprescindible, ja que es poden treballar els tres eixos exposats per Manuel Segura des de una vessant lúdica, cosa que facilita la interiorització del que volem transmetre.

RESOLUCIÓ DE CONFLICTES

Dinner for two

La història que se’ns narra al curtmetratge animat “dinner for two” tracta sobre la vida dels animals al bosc, en el qual hi ha una granota que es incapaç d’alimentar-se i dos llangardaixos que cacen preses amb molta facilitat.

El conflicte sorgeix quan els dos llangardaixos volen atrapar la mateixa pressa. Aquí comença una llarga baralla per quedar-se amb l’ insecte.  A l’ inici només estan implicats els dos llangardaixos però poc a poc la baralla desperta l’ interès dels demés essers vius del bosc. En aquest moment el conflicte no gira només entorn la pressa, sinó que també entra en joc l’amor propi i l’orgull de veure’s “guanyador” davant de la resta d’animals. Després d’una incansable batalla la branca on estan els llangardaixos es comença a trencar. La por de ser engolits pels cocodrils els convida a col·laborar per salvar la vida.  Finalment la granota atrapa la pressa i actua com a mediador dels llangardaixos, tot compartint el menjar amb ells. Aquest gest provoca que els llangardaixos aprenguin que el valor de compartir està per sobre de l’ individualisme.

L’origen de la baralla ve donat per un conflicte d’interessos ( Els dos llangardaixos volen la mateixa presa). El conflicte és de caire intrapersonal, ja que tots dos lluiten per superar la frustració de quedar-se sense menjar. Per tal d’aconseguir l’ insecte afronten el problema de manera competitiva i alhora agressiva, ja que lluiten per tal de quedar-se amb el “premi”.  La manera de resoldre el conflicte passa en primer lloc per avaluar  el cost del conflicte, que en aquest cas suposa ser el dinar dels cocodrils. A més a més, amb l’ajuda de la granota són capaços de compartir interessos i tots tres es reparteixen el menjar,és a dir, guanyar-guanyar.

Aquest vídeo ens pot servir per reflexionar amb l’alumnat, des de una vessant lúdica, sobre com es poden resoldre els conflictes que sovint poden sorgir a l’escola, com pot ser a l’hora del pati amb les pilotes o a l’aula amb el material. El vídeo el podem utilitzar per resoldre un conflicte ja sorgit o bé per que aquestes situacions es resolguin d’una manera més cívica en un futur. 

Casos pràctics -Del no res al conflicte-

Durant l’hora d’educació física ha sorgit un conflicte en el que estaven implicats en Joan, en Manu i en Josep. Tot a començat quan en Manu i el Josep han començat  a empenyar-se. S’ha passat del joc al conflicte, amb actituds agressives i insults. A més a més el Josep també s’ha vist implicat en el conflicte.

Davant aquesta situació, el mestre, el Pau, els ha cridat a part per esbrinar la font del conflicte. Com la situació no s’aclaria, en Pau els ha convidat a fer la “declaració amistosa d’incident”,  un full on els implicats han de posar-se d’acord en les causes, conseqüències i possibles soluciones del conflicte.  Encara que amb dificultats, el Josep i el Joan s’han posat a resoldre les seves diferències mitjançant el full d’incidents, però en Manu s’ha negat a col·laborar.

Després d’una estona, el Josep i el Joan han resolt el conflicte i s’han reincorporat a la sessió d’educació física. En Manu, incapaç d’assumir la seva part de culpa en el conflicte, s’ha quedat observant com els companys jugaven.

Autoanàlisi

La estratègia que segueix en Pau alhora de sancionar als alumnes la trobo molt positiva, ja que se’ls convida a la reflexió. D’aquesta manera els alumnes saben el perquè del seu càstig i han de treballar units per buscar una solució que satisfaci a tothom.  A més a més, penso que amb aquesta estratègia els alumnes poden interioritzar quines són les actituds positives i negatives i en un futur poden solucionar els conflictes sense la intervenció del mestre i sense que s’hagi d’arribar al càstig.

En el cas del Manu, també trobo positiva la intervenció del mestre, ja que aquest noi potser  necessita més temps per adonar-se que aquestes actuacions no són adequades. Si se li aixeca al càstig com als altres, probablement no entengui que aquest comportament no és idoni i en futurs conflictes torni a tenir una actitud desafiant.

Una altre estratègia per solucionar aquest conflicte podria ser la que aplicàvem a l’escolar on vaig treballar l’any passat. Davant de conductes negatives greus, el mestre implicat havia de redactar un full d’incidents. En aquest full s’esmentava quin era el conflicte i com s’havia desenvolupat. També es posava quina seria la sanció que haurien de complir els alumnes implicats i posteriorment s’enviava el full de sanció als familiars que havien de donar el vistiplau. Trobo que el fet d’implicar a les famílies és positiu per encaminar les conductes inadequades. La mancança d’aquesta estratègia pot ser el fet de deixar de banda la opinió dels alumnes, ja que potser no reflexionen sobre el comportament que han tingut.

Contrast

Alhora de posar les idees en grup, la majoria de nosaltres varem coincidir en que l’estratègia del mestre era positiva encara que es podia millorar resolen les petites mancances que van sortir:

1. A cicle inicial el desenvolupament del alumnes potser no seria suficient per fer una reflexió      escrita. La solució que varem trobar va ser la de realitzar la reflexió de manera oral facilitant la transmissió del missatge
2. Una altre mancança és la de deixa de banda al grup, ja que el ritme de la classe es pot veure   afectat i posar en marxa l’activitat pot suposar una pèrdua de temps i d’interès dels alumnes difícil de redreçar. Les possibles solucions per a que això no succeeixi poden ser implicar a tot el grup per a que aportin idees per resoldre el conflicte i també prenguin consciencia sobre aquelles conductes que són inadequades a l’escola. L’altre solució és continua amb la sessió i deixar pel final la resolució del conflicte, d’aquesta manera no desestabilitzarem a la resta del grup amb constant interrupcions. 

Redescripció

Tot i que l’estratègia seguida per en Pau en semblava  positiva, després de posar les idees en comú, penso que se es podria retocar la seva actuació per tal d’obtenir uns millors resultats.

Amb la declaració amistosa d’incident, es convida als alumnes a que reflexionin i per tant a trobar les causes i les conseqüències del conflicte, per aquest motiu els nens/es sabran quines són les conductes inadequades i possiblement en un futur sabran com resoldre els petits conflictes sense que sigui necessària la intervenció del mestre. A vegades, els mestres pequem d’imposar càstigs sense donar cap explicació. L’alumnat potser no sap el perquè d’aquesta sanció i tindrà dificultats per modificar la conducta conflictiva.

Per tal de millorar l’estratègia seguida per en Pau, penso que seria bo implica a la resta del grup classe per resoldre conflictes d’aquest caire. Tot i que el ritme de la sessió es veuria interromput crec que implicant a la resta del grup en la resolució del conflicte es podrien aportar idees i reflexions positives per tal de solucionar aquesta situació. A més a més tothom veuria quines actituds són negatives i com solucionar-les sense arribar al conflicte en futures situacions semblants a l’ esmentada.

D’aquesta manera a més d’implicar a la resta del grup per solucionar el conflicte no se’ls deixarà de banda amb el risc de iniciar-se altres conflictes davant de la falta d’atenció del mestre.

DINÀMICA D'AULA

Tècnica sociomètrica

El sociograma que hem realitzat ha servit per estudiar les relacions personals d’un grup de primer nivell de cicle mitjà. Per tal de saber quins són els líders i els alumnes no integrats hem realitzat les següents preguntes:

     1.Amb quin alumne t’agradaria estar a la classe per fer els deures i treballar?

     2.Quin company de classe t’agradaria tenir com amic?

     3.Amb qui no voldries estar a la classe ni ser el seu amic?

Els resultats obtinguts han estat els següents:

DINÀMICA D'AULA

Tècnica de dinàmica de grup

LA TERANYINA
Objectius	Continguts
1.Memoritzar el nom dels companys/es 2.Conèixer les aficions dels companys/es 3.Utilitzar el joc per conèixer als demés 4. Crear un ambient positiu entre els alumnes i vers la classe d’EF	1.Tècnina per afavorir el coneixement del grup i cohesionar la classe 2. Valoració del joc com a mitjà de relació i de divertiment
Disposició inicial
Tots els alumnes disposats al centre de la pista formant una gran rotllana. El joc es realitzarà a l’inici de la sessió.
Descripció
Un alumne a l’atzar rep la bola de llana i diu el  seu nom i una afició, quan acaba llança la bola de llana a qualsevol company/a sostenint la punta de la bola. Tots els alumnes repetiran el mateix procés fins que la bola de llana arribi al últim, creant d’aquesta manera una “teranyina”. Per a recollir el cabdell , es dirà el nom i l’afició del nen/a que anteriorment t’ha llançat la bola de llana fins que el cabdell torni de nou al primer alumne que la sostingut.
Materials
Cabdell de llana
Posada en comú
Al finalitzar la sessió, farem un petita reflexió sobre l’activitat:                               1.Ens ha agradat?                      2.Coneixem una mica millor als companys/es?         3.El joc era complicat?